Però un raig de lluna il.lumina es meu camí
Me duu a sa memòria tot lo bo que vaig sentir
Mirar cap enrera ja no és sa solució
Aixecar sa mirada i esperar que arribi es sol
Recordant tot es temps que ja no hi és
mirant fotos a sa nit
Són imatges d'un passat que he deixat
Ja molt lluny
I amb nostàlgia tenc present

lunes, 27 de agosto de 2007

Tot mirant el mar.

27 d'Agost 2007



Contemplo la vista del meu balcó,
respiro i continuo contemplant.
Què té el mar que provoqui nostàlgia?
- Es perquè és voluptuós, inmens, infinit o gran?
- Es perquè és tan blau?
- Perquè a vegades traeix?
- Perquè el veus tan gran i tu ets tan petit?
Què té el mar que et sentis feliç?
- Es perquè et sents poderós en mirar un espai tan infinitament gran?
- Es perquè és tan blau que t'omple per dins del mateix color?
- Es perquè et pot trair i has de ser més astut que ell?
- Es perque somrius en veure que es tan gran i tu no ets res?
Tot depen de la persona, si es vol sentir trist o alegre.
Mira't la vida en el costat positiu encara que sigui difícil.




Eugènia

1 comentario:

Astre dijo...

Ei Coco molt bo el bloc!
-P