Un dia marxaré sense pensar,
a un país molt i molt llunyar,
on la gent que visqui allà
pugui ensenyar-me a estimar.
Per què lluitar si no et volen estimar?
Per què continuar si tu no ho saps conservar?
Per què voler si tot és infinit?
Per què tenir si es per jugar?
No puc treure forces d'on no n'hi ha,
igual com no pots agafar
aigua d'un pou a punt d'assecar,
no intenteu fer-me creure la vostra realitat,
jo en tinc una i l'he ben il·luminat.
Volaré brillant per allà
creient-me tot el que tothom fa
per poder tranquila contemplar
el que la gent va fent ballar.
Eugènia
No hay comentarios:
Publicar un comentario