Però un raig de lluna il.lumina es meu camí
Me duu a sa memòria tot lo bo que vaig sentir
Mirar cap enrera ja no és sa solució
Aixecar sa mirada i esperar que arribi es sol
Recordant tot es temps que ja no hi és
mirant fotos a sa nit
Són imatges d'un passat que he deixat
Ja molt lluny
I amb nostàlgia tenc present

martes, 2 de octubre de 2007

Ser feliç per poder volar

2 d'octubre 2007




Només podràs volar,
si el teu cor ho vol,
sigues feliç i res més
i així ho aconseguiràs*












eugènnia*

jueves, 13 de septiembre de 2007

Sent la flama de la llibertat.,*

13 de setembre 2oo7


Tu que pots,
fes volar la imaginació
fes mil coses a la teva vida
i sobretot, no a la discriminació.

martes, 11 de septiembre de 2007

un sentiment mort...

11 de Setembre 2oo7





Una pàtria que portem el cor,
que avui molta gent ha deixat,
ja abandonada la seva senyera,
i diu que se'n ha oblidat.

Si portes dins el teu país,
no t'oblides d'ell
en el dia més important
quan la vida va passant.

No diguis que et sents català
si només és una aparença,
quan després dius que t'és igual,
a tu Catalunya t'és indiferent,
ni un país descent.




-Eugènia

jueves, 30 de agosto de 2007

moviment, delicadesa d'un cristall

20 d'Agost 2007





Com una pluma al vent,
es mou el meu cos,
en sentir la música de la teva veu
siusplau, els bons déus
aquesta aigua és del cel.
Canviaràs els mals,
i faràs els bens.
Vine perfavor,
fem d'aixà una història
que deixi olor
i no tingui final cap dia.



(paranoiaaa xD)



Eugènia

miércoles, 29 de agosto de 2007

Viure sense vida, morir sense vida-*

29 d'Agost 2007



Sense viure la meva vida,
sense realitat,
sense sentit,
una vida sense viure


Com podria viure si a la meva vida no hi ha vida,
perquè morir si no tinc vida,
perquè lluitar si no tinc vida,
perquè mentir a la meva vida sense vida.

Sense destí,
sense final,
sense un món
per compartir,
perquè viure en un infern,
i morir a un cel?
Millor morir,
que no estar a la vida per desistir.


Eugènia

martes, 28 de agosto de 2007

No queden vides...

28 d'Agost 2007

Per què plorar?
Si ja no queden llàgrimes,
Per què viure?
Si ja no queden vides,
Per què lluitar?
Si ja no queden mentides,
Per què voler?
Si ja no queda res,
Per què donar?
Si a vegades no tens
Per què jugar?
Si ja no som nens.










Veure la llum i no poder-hi arribar,
és el que em fa desistir.




Eugènia

lunes, 27 de agosto de 2007

Marxar per estimar.

27 d'Agost 2007



Un dia marxaré sense pensar,
a un país molt i molt llunyar,
on la gent que visqui allà
pugui ensenyar-me a estimar.


Per què lluitar si no et volen estimar?
Per què continuar si tu no ho saps conservar?
Per què voler si tot és infinit?
Per què tenir si es per jugar?


No puc treure forces d'on no n'hi ha,
igual com no pots agafar
aigua d'un pou a punt d'assecar,
no intenteu fer-me creure la vostra realitat,
jo en tinc una i l'he ben il·luminat.


Volaré brillant per allà
creient-me tot el que tothom fa
per poder tranquila contemplar
el que la gent va fent ballar.




Eugènia

Tot mirant el mar.

27 d'Agost 2007



Contemplo la vista del meu balcó,
respiro i continuo contemplant.
Què té el mar que provoqui nostàlgia?
- Es perquè és voluptuós, inmens, infinit o gran?
- Es perquè és tan blau?
- Perquè a vegades traeix?
- Perquè el veus tan gran i tu ets tan petit?
Què té el mar que et sentis feliç?
- Es perquè et sents poderós en mirar un espai tan infinitament gran?
- Es perquè és tan blau que t'omple per dins del mateix color?
- Es perquè et pot trair i has de ser més astut que ell?
- Es perque somrius en veure que es tan gran i tu no ets res?
Tot depen de la persona, si es vol sentir trist o alegre.
Mira't la vida en el costat positiu encara que sigui difícil.




Eugènia

domingo, 26 de agosto de 2007

Volar sense ales,*

26 d'Agost 2007



VOLAR

Les sargantanes es belluguen tan de pressa
que sembla que mai no hagin d’estar tristes.
Diries que la tristesa és una cosa quieta,
contrària a la lluita per la vida,
a les batusses per un pessic de síndria. I tanmateix podem veure les àligues molt quietes
sostingudes per invisibles fils d’espera atenta
que també és lluita per la vida.
Els que saben volar, potser en lloc de sumir-se en la tristesa,
s’alcen, i per ells és un cel de lucidesa extensa
des d’on es veu l’ahir i l’avenir del món.
Voldria saber si els avions de paper que sempre fas
són perquè vols volar.
Els fills dels llops caminen, i els de les orques neden.
Però els animals que tenen ales han d’aprendre a volar
del drama de llençar-se perdudament al buit. Pensa que el riure és sota terra, calent i fonedís com lava.
¿No voldries ser un cranc, un taupa cec, un arbre?
¿Tenir arrels, tenir mans, galeries secretes?
Mira que tenir ales vol dir renunciar als dits: si vols
fer res, haurà de ser amb paraules.
Mira’m: jo encara estic caient i preguntant-me
si en lloc de ser un pardal sóc una sargantana.
Això sí, tot i el brunzit del vent que m’eixorda i m’esmotxa,
els paisatges que veig són, t’ho asseguro,
unes vistes magnífiques*.

Anna Aguilar Amat



Poder volar content encara que sàpigues que sense ajuda et seria diferent...






sábado, 25 de agosto de 2007

Un artista per recordar

25 d'Agost 2007




Necessitava ensenyar-vos un dels millors artistes de la música electrònica, en un dels seus millors concerts, m'agradaria que gaudiu d'aguest vídeo tal i com ho fag jo!




I feel so real*




Eugènia

Un dia important amb una persona important...

25 d'Agost 2007


Comencem el meu blog dedicant-li a la meva cosineta Júlia, que cada dia a la platja és mol divertit, i a les nits encara més!

Em dius que el nostre amor només era un infant,
que dones al teu cor els dies que vindran,
perdut i sense nord,
claror de flor collida,
em dius que el nostre amor no sap trobar la vida*.


T'estimo Júlieta



Eugènia