Però un raig de lluna il.lumina es meu camí
Me duu a sa memòria tot lo bo que vaig sentir
Mirar cap enrera ja no és sa solució
Aixecar sa mirada i esperar que arribi es sol
Recordant tot es temps que ja no hi és
mirant fotos a sa nit
Són imatges d'un passat que he deixat
Ja molt lluny
I amb nostàlgia tenc present

martes, 28 de agosto de 2007

No queden vides...

28 d'Agost 2007

Per què plorar?
Si ja no queden llàgrimes,
Per què viure?
Si ja no queden vides,
Per què lluitar?
Si ja no queden mentides,
Per què voler?
Si ja no queda res,
Per què donar?
Si a vegades no tens
Per què jugar?
Si ja no som nens.










Veure la llum i no poder-hi arribar,
és el que em fa desistir.




Eugènia

2 comentarios:

Astre dijo...

Flipant! Flipper!
Bons poemes

Júlia Bagaria dijo...

Tots aquests poemes els escrius tu? :-/